14.10.2011 EXPLIQUEM UN CONTE!

Escolteu!Que tinc banyes? A veure qui té banyes com jo? Que sóc? Un corgol? (Guau, com en un segon ha captat la nostra atenció, tothom la mira i n'està a l'expectativa, quina classe més diferent! Això, m'agrada!) Seguidament comença la emoció! Com s'arrosega el cargol! Quin fart de suar pujant la muntanya... I de sobte es troba la formiga i la marieta que l'acompanyaran en el seu camí... fins que... de sobte comença a ploure! Serà capaç el cargol de deixar refugiar-se a la seva closca, a la seva casa als seus companys de viatge? Deixarà que la marieta i la formiga s'hi refugiin de la pluja a dins de casa seva?

...

Sí!Quina generositat la del cargol, que bondadós i generós aquest cargol!

Reflexió:
M'ha sobtat pensar que al principi la classe no tenia res a veure amb socials, però poc a poc a mida que analitzabem com s'ha explicat el conte m'he adonat que té molta relació amb el que estem treballant el que passa és que al no ser una classe teorica encara ens costa adaptar-nos (són molts anys amb aquest tipus d'impartició). A la classe s'ha promogut l'escolta activa, els llenguatges i la comunicació --> Això vol dir que hi ha VALOR SOCIAL, és a dir, que hem aconseguit traslladar a l'alumnat ( o en aquest cas a nosaltres) l'empatia, la relació amb els companys, ... I de tot això n'hem tret una reflexió i això és importantissim.
En definitiva, ha estat una sessió molt rica per al meu aprenentatge i trobo que classes així fan falta, primer submergir-nos en la pràctica i a partir d'aquesta treballar-ne el contingut, per que així estem molt més implicats i resulta molt més significatiu!

Dubtes que m'han sorgit:
Podré captar l'atenció dels nens i nenes d'aquesta manera? M'encantaria poder deixar-los bocabadats i que els emocioni com a mi construir amb ells els nostre coneixement i enriquir-nos mutuament.

Imatge per reflexionar:

Mireu els infants, com escolten bocabadats! És increible, aquí hi ha cohesió, il·lusió, empatía, també respecte pels companys i pel qui explica aquest conte que sembla tan meravellós! Perquè molts hem perdut aquesta facultat d'explicar contes! Hauríem de ser experts en explicar històries meravelloses, perquè quan creixem deixem de viure i explicar aquestes coses...? Saber explicar una bona història i crear l'àmbient és fonamental, però sembla ser que quan creixem ja no ens cal... Ho hem de corregir i no hem de deixar de ser creatius!

A més, el fet d'explicar contes i històries fa que els infants també descobreixin, hem de saber captar el seu interés i alhora promoure la descoberta per a què no es desconectin de la història i aixó alhora enriqueixin els seus aprenentatges!!