Després de la festa major de la UAB, la nostra sorpresa va ser immediata en veure en quin estat havia quedat el campus...
VERGONYA!
Quins valors es suposa que estem aprenent, què se suposa que som? Com pot ser que siguem tan poc empàtics, que no pensem en qui haurà de recollir això a l'endemà?!
Precisament aquest dia teníem una conferència sobre sostenibilitat... ens ha vingut perfecte pel cas. Quina mena de sostenibilitat s'està promovent quan veiem aquesta quantitat tan gran de rebuig? Què se'n farà d'aquest rebuig?
Alteritat? Què és això? precisament el que aquesta gent no ha practicat, ja que l'alteritat és el sentiment de comunitat, de preocupar-se per la resta, del què passarà si jo...? quines conseqüències tindran els meus actes?
On han anat els valors d'aquesta gent, és què no podem mantenir-los quan estem de festa, de gresca? Ens oblidem de tothom i ens convertim en egoistes tan ràpidament que fa por i tot, perquè això comporta conseqüències... i són nefastes...
Això em recorda que la societat d'avui en dia, cada cop més, viu en una realitat líquida, és a dir, la del aquí i ara. Aquesta societat no té en compte ni el passat ni el futur, només el que fa en aquell moment, i això és molt perjudicial tant per la resta de persones com pel nostre planeta que en sofreix les conseqüències.
Un altre problema és el vincle de sentir-se part d'una comunitat... s'ha perdut molt, amb les noves societats, ja no es forma part d'una comunitat en concret de la qual un sent que en forma part de manera vinculant i amb uns llaços força enraigats, sinó que se'n entra i surt de diverses comunitats quan un vol, sense sentir-se massa vinculada a cap.
La nostra tasca com a educadores, d’educació infantil és canviar aquests valors individualistes i aconseguir una societat on predomini l’alteritat. En general el que ha passat a la universitat comporta un gran debat i fa pensar en com es podrien evitar aquestes situacions; i sobre tot com s'hauria de treballar els valors des de l’educació infantil, perquè els més petits seran la societat del futur i nosaltres hem de canviar, però si ells creixen respectant i amb uns grans valors forjats i una gran inteligència emocional, ja tindrem molt guanyat, i més que nosaltres, el nostre planeta al qual tant mal estem fent.
I per últim, durant la classe s'ha parlat del temps històric i l'espai geogràfic. Aquest últim fa referència als limits i a la pròpia identitat de les persones, i això està molt relacionat amb la nostra tasca com a mestres, ja que, és en l'educació infantil on els limits tenen major importància i a on gràcies a aquests l'infant pot formar la seva pròpia identitat amb més valors i més fermesa.
Aquesta classe ens ha servit molt per adonar-nos de la importància dels valors i sobre tot de la nostra tasca tant com a persones com educadores per poder inculcar i difundir això tant als nostres infants, als que estiguin al nostre voltant i a nosaltres mateixes, perquè les persones no deixen mai d'aprendre i mai és tard per corregir els errors que ens fan més forts i més savis.
Aplicació a l'EI:
Precisament aquest dia teníem una conferència sobre sostenibilitat... ens ha vingut perfecte pel cas. Quina mena de sostenibilitat s'està promovent quan veiem aquesta quantitat tan gran de rebuig? Què se'n farà d'aquest rebuig?
Alteritat? Què és això? precisament el que aquesta gent no ha practicat, ja que l'alteritat és el sentiment de comunitat, de preocupar-se per la resta, del què passarà si jo...? quines conseqüències tindran els meus actes?
On han anat els valors d'aquesta gent, és què no podem mantenir-los quan estem de festa, de gresca? Ens oblidem de tothom i ens convertim en egoistes tan ràpidament que fa por i tot, perquè això comporta conseqüències... i són nefastes...
Això em recorda que la societat d'avui en dia, cada cop més, viu en una realitat líquida, és a dir, la del aquí i ara. Aquesta societat no té en compte ni el passat ni el futur, només el que fa en aquell moment, i això és molt perjudicial tant per la resta de persones com pel nostre planeta que en sofreix les conseqüències.
Un altre problema és el vincle de sentir-se part d'una comunitat... s'ha perdut molt, amb les noves societats, ja no es forma part d'una comunitat en concret de la qual un sent que en forma part de manera vinculant i amb uns llaços força enraigats, sinó que se'n entra i surt de diverses comunitats quan un vol, sense sentir-se massa vinculada a cap.
La nostra tasca com a educadores, d’educació infantil és canviar aquests valors individualistes i aconseguir una societat on predomini l’alteritat. En general el que ha passat a la universitat comporta un gran debat i fa pensar en com es podrien evitar aquestes situacions; i sobre tot com s'hauria de treballar els valors des de l’educació infantil, perquè els més petits seran la societat del futur i nosaltres hem de canviar, però si ells creixen respectant i amb uns grans valors forjats i una gran inteligència emocional, ja tindrem molt guanyat, i més que nosaltres, el nostre planeta al qual tant mal estem fent.
I per últim, durant la classe s'ha parlat del temps històric i l'espai geogràfic. Aquest últim fa referència als limits i a la pròpia identitat de les persones, i això està molt relacionat amb la nostra tasca com a mestres, ja que, és en l'educació infantil on els limits tenen major importància i a on gràcies a aquests l'infant pot formar la seva pròpia identitat amb més valors i més fermesa.
Aquesta classe ens ha servit molt per adonar-nos de la importància dels valors i sobre tot de la nostra tasca tant com a persones com educadores per poder inculcar i difundir això tant als nostres infants, als que estiguin al nostre voltant i a nosaltres mateixes, perquè les persones no deixen mai d'aprendre i mai és tard per corregir els errors que ens fan més forts i més savis.
Aplicació a l'EI:
Hem de ser conscients com a mestres que vivim en una societat que genera molts residus de molts tipus i hem d’analitzar-ho i transportar-ho a les aules de manera que nosaltres i els nostres infants generin menys residus i així interioritzin que lo realment important no és reciclar, sinó la creació de residus.
