14.10.2011 EXPLIQUEM UN CONTE!

Escolteu!Que tinc banyes? A veure qui té banyes com jo? Que sóc? Un corgol? (Guau, com en un segon ha captat la nostra atenció, tothom la mira i n'està a l'expectativa, quina classe més diferent! Això, m'agrada!) Seguidament comença la emoció! Com s'arrosega el cargol! Quin fart de suar pujant la muntanya... I de sobte es troba la formiga i la marieta que l'acompanyaran en el seu camí... fins que... de sobte comença a ploure! Serà capaç el cargol de deixar refugiar-se a la seva closca, a la seva casa als seus companys de viatge? Deixarà que la marieta i la formiga s'hi refugiin de la pluja a dins de casa seva?

...

Sí!Quina generositat la del cargol, que bondadós i generós aquest cargol!

Reflexió:
M'ha sobtat pensar que al principi la classe no tenia res a veure amb socials, però poc a poc a mida que analitzabem com s'ha explicat el conte m'he adonat que té molta relació amb el que estem treballant el que passa és que al no ser una classe teorica encara ens costa adaptar-nos (són molts anys amb aquest tipus d'impartició). A la classe s'ha promogut l'escolta activa, els llenguatges i la comunicació --> Això vol dir que hi ha VALOR SOCIAL, és a dir, que hem aconseguit traslladar a l'alumnat ( o en aquest cas a nosaltres) l'empatia, la relació amb els companys, ... I de tot això n'hem tret una reflexió i això és importantissim.
En definitiva, ha estat una sessió molt rica per al meu aprenentatge i trobo que classes així fan falta, primer submergir-nos en la pràctica i a partir d'aquesta treballar-ne el contingut, per que així estem molt més implicats i resulta molt més significatiu!

Dubtes que m'han sorgit:
Podré captar l'atenció dels nens i nenes d'aquesta manera? M'encantaria poder deixar-los bocabadats i que els emocioni com a mi construir amb ells els nostre coneixement i enriquir-nos mutuament.

Imatge per reflexionar:

Mireu els infants, com escolten bocabadats! És increible, aquí hi ha cohesió, il·lusió, empatía, també respecte pels companys i pel qui explica aquest conte que sembla tan meravellós! Perquè molts hem perdut aquesta facultat d'explicar contes! Hauríem de ser experts en explicar històries meravelloses, perquè quan creixem deixem de viure i explicar aquestes coses...? Saber explicar una bona història i crear l'àmbient és fonamental, però sembla ser que quan creixem ja no ens cal... Ho hem de corregir i no hem de deixar de ser creatius!

A més, el fet d'explicar contes i històries fa que els infants també descobreixin, hem de saber captar el seu interés i alhora promoure la descoberta per a què no es desconectin de la història i aixó alhora enriqueixin els seus aprenentatges!!

14.10.2011 - DEMANEM UN DESIG PER PROTEGIR LA TERRA

A la classe d'avui hem hagut de pensar un desig per protegir la Terra... Jo, he pensat, que m'agradaria que tot el mal que li fem a la Terra es regenerés de seguida, de manera que ni ella sofris ni nosaltres ens quedessim sense recursos naturals... però sé que és un desig egoista i que el que es tracta es de que la societat del món aprengui a respectar-la, a la Terra.

I per a que la societat la respecti, hem de començar inculcant-lo als infants, a transmetre-ho desde una escola sostenible, per un món més sostenible.

Avui, també he descobert una cosa nova, hi ha un document que s'ha escrit per tal de donar un tomb a la vida de la humanitat, perquè ens trobem en un camí sense sortida, hem malgastat els recursos de la Terra i els hem sobreexplotat i és per a això que es va crear el document que s'anomena "La carta a la Terra" a on es recullen una sèrie de principis a seguir per tal de salvar-la i fer que estable per les generacions futures.

Preguntes que hem plantejo?
Es possible a hores d'ara salvar la Terra? Hi ha teroíes que afirmen que fem el que fem, ja no hi ha res a fer.
Trobo que els nens han de viure amb la natura i fer-la seva, sinó no la interioritzaran i no se la prendran seriosament, i pasarà que quan creixin deixaran que perdi valor i l'explotaran com fan la majoria dels adults.
Hem d'actuar molt bé i fer una acció educativa important per tal que això incideixi en les seves vides i així les generacions que vinguin tinguin més cura de la seva casa, que és la Terra.

Tots hem de treballar junts (família, escola, altres escoles, comunitats, societat...) per un món més sostenible. Per separat no s'aconsegueix res, hem de treballar plegats.

I que és més senzill que començar per fer del pati de l'escola un lloc a on podem gaudir de la biodiversitat ( i no un simple terra fet de ciment). Els nostres infants han de començar per viure la sostenibilitat desde la seva vida quotidiana, des de casa, l'escola... i no només quan fan una excursió al bosc, perquè llavors no la senten seva sinó qe senten la natura com una cosa que és aliena a ells, com una cosa que es visita però que no els importa.

Imatge per a reflexionar?

Mai millor expressat! La Terra està a les nostres mans, forma part de les nostres vides, cuidem-la! Ja que ella ens dona tot el que necessitem sense demanar res a canvi... fem un pensament i actuem per ella!!!

23.09.2011 - Mirem a través del currículum de CMS!

Com vinculem la teoria a la pràctica? Com podem fer perquè els infants aprenguin a construïr el conexement sense transmetre'ls directament, és a dir, no buidar els coneixements en ells com si res, sinó ajudant-los a construïr els seus propis, investigant, analitzant, equivocant-se, etc. El que hem parlat durant la sessió d'avui és una mica el paper del docent a les aules d'infantil.

Consider-ho molt important fer un aprenentatge funcional en els infants, perquè el que un nen/a necessita és aprendre alguna cosa que li serveix o que li interessa en aquell moment, no una cosa que no sap ni perquè serveix ni perquè l'ha d'aprendre...
Hem de treballar amb el nen/a de forma activa, educar de forma que l'alumnat participi, s'impliqui... i sobre tot ser mestres que creem aquestes situacions d'aprenentatge per a que el nen/a construeixi amb la nostra ajuda el seu aprenentatge. *CONSTRUCTIVISME

També és molt important que el docent tingui una sèrie de valors i que no tingui prejudicis per poder fomentar-los també dins l'aula.

Inquietuds que m'han sorgit:

A vegades em fa por no saber crear aquestes situacions d'aprenentatge, de construcció del coneixement, de fer que els infants es qüestionin i que aprenguin, que participin i s'equivoquin i poc a poc aprengin... trobo que és dificil però que vull arribar a fer-ho!

Imatge per a reflexionar:



Els racons ajuden a crear aquest coneixement?

23.09.2011 - Naturals --> Model didàctic

En aquesta classe ens hem dedicat a pensar, a pensar en una proposta d'activitat a on hem vist clarament l'ensenyament que s'ha dut a terme a les escoles durant molts i molts anys. Una classe d'activitat a on no es promou el pensament, sinó la observació, a on només actúa el mestre i no l'infant, una activitat a on l'infant només pot afirmar lo que diu el mestre i lo que afirma l'activitat pequè no té opció de provar, equivocar-se o veure res més. Aquesta proposta per tant no afavorirà la motivació de cap nen/a, ja que tampoc se'l fa intervenir, en aquest cas només importen els coneixements, "ja que com és ciència és un mètode de veritats"...
Desgràciadament aquesta educació la hem rebut molts de nosaltres, però per sort ara les mestres que surtim, estem més preparades, preparades per a una escola a on l'infant és el protagonista i és qui decideix sobre els seus aprenentatges i a on nosaltres som les seves acompanyants durant el seu desenvolupament.

Realment tot aquest temps, l'educació que hem rebut no ha estat la millor, ja que venim d'una escola més tradicional, però això està canviant (estem recuperant els antics models de descobriment, constructivisme,... i els estem intentant millorar amb els nous coneixements i amb els nous infants que tenim a la societat d'avui dia (que cada cop són més eixerits i avancen més depresa) és tracta de instaurar una escola activa i inclusiva!

Dubtes que em sorgeixen:

Durant la meva infancia, hem treballat molt a l'espai obert com a les excursions i sempre hem fet tallers, però si que és cert que els tallers han estat molt marcats i dirigits i sempre s'ha fet tot amb adults, ara que puc plantejar-m'ho d'una altre manera, trobo que hagués estat bé que ens deixessin decidir quina manualitat fer amb els objectes trobats a la natura, que ens deixessin experimentar més al camp i no sempre fos tot tan rígid.
Una altra cosa que aborreixo és treballar naturals amb un llibre, per què? Trobo que és incongruent.

Idea:

M'agradaria que a les escoles hi hagués algun espai natural, és a dir, sorro, alguna montanyeta, arbres, un petit hort... per poder treballar sobre la materia amb els infants, i que quan treballessim naturals poguessim anar a fer excursions, perquè segur que tot el que aprendriem a l'excursió s'interioritzaria mil cops més aviat que no pas 20 sessions de coneixement del medi natural davant d'un llibre. El problema és que això és molt difícil d'aconseguir, i s'haurià de treballar molt sobre aquesta idea, i treballar-ho amb escola i familia per aconseguir la col·laboració de tothom.


Mireu com miren i com gaudeixen!

Imatge de reflexió: