Socials: ESPAI I TEMPS (2 sessions)

Després de un parell de sessions reforçant i parlant sobre la idea tant important com és treballar a Educació Infantil el TEMPS i l’ESPAI i, que gràcies a ells treballem la capacitat de gestionar els canvis. De fet, podríem dir que la gestió de la vida és la gestió del canvi, ja que constantment ens trobarem amb que hem de lluitar dia rere dia per adaptar-nos a milers d’obstacles i experiències que ens ofereix la vida. Per tant, com a futures mestres hem d’ajudar a aprendre als nostres infants a gestionar aquests canvis i que no suposin un problema per a ells i els puguin afrontar. Perquè en definitiva els haurem de guiar i ajudar a ser capaços d’adaptar-se a qualsevol situació, en qualsevol moment.

Hem de tenir clar el concepte de canvi, aquest és el que fa possible l’existència de l’espai i del temps.

Per poder entendre-ho, primer ho definirem:
L’espai: terme que ens indica el lloc. Aquest concepte es construeix per oposició, és a dir, això és gran perquè allò altre és petit.
El temps: indica fets o esdeveniments. Hem de tenir en compte que hi ha diferents tipus de temps: històric, biològic, meteorològic, etc.

Aquests continguts, a més, tenen propietats diferents, ja que l’espai fa referència al lloc físic, en canvi, el temps fa referència als fets o els esdeveniments. També ens ajuden a explicar conceptes com ara l’avui, demà... O bé l’aquí, allà, etc. No oblidem que l’espai i el temps són una forma de representacions que ens ajuden a fer memòria de tot el que realitzem, ja que tot allò que fem té una seqüència temporal i espacial.
Cal aclarir que, espai i temps no existeixen com a entitats, sinó com a representacions i esquemes mentals d’allò que anem experimentant i incorporant a la nostra experiència per a construir els nous aprenentatges. Cada persona en funció de les seves experiències fa les seves abstraccions, als infants el fet de treballar això els ajuda a descontextualitzar i a fer representacions mentals.

Com bé vàrem treballar durant el primer seminari, un exemple (que vam veure a la sortida a Can Coll) molt clar de com ajuda això als infants seria sobre com s’elaborava el pa antigament. Només que els infants vegin com es realitzava abans i l’elaborin ells ara, ja veuran el canvi que hi ha en el temps, i els ajudarà a interioritzar els conceptes d’abans i ara. Per tant, és evident que per educar el pensament complex és necessari que coma mínim una vegada al llarg del curs, els alumnes puguin viure l’experiència de com es feien les coses abans i ara, i tinguin consciència del seu canvi.

Una altra manera de treballar-ho a les aules seria amb les diverses rutines, hàbits, experiències i llenguatges. Aquests tres elements serveixen per a treballar el temps amb els infants; gràcies a la repetició diària de les rutines, les experiències els ajuden a ser conscients del temps, ja que el viuen en primera persona, i els llenguatges serveixen per a expressar-se i poder distingir i abstraure aquests continguts.
És per això que el paper de la mestra a les aules és tant important. Ella ha de preparar els espais i organitzar el temps de forma que els infants puguin realitzar tots els aprenentatges i acoblar-los als seus esquemes cognitius i construir-ne de nous. Sense una mestra preparada per assolir els reptes que els infants plantegen, l’educació seria molt difícil.

Una altra cosa que també ha sorgit durant la segona sessió el tema dels grafismes que té relació amb l’espai i, fa referència a qualsevol sistema de comunicació humana basat en la representació gràfica mitjançant un missatge de lectura global. Com seria el cas de tot allò que dibuixem en un mapa, que l’abecedari d’aquest serien punts, línies i taques. També podem treballar l’espai a partir d’esquemes topològics, és a dir, dibuixant algun recorregut que els infants coneguin i realitzin cada dia, així serà funcional i se’n adonaran de la importància de saber per on passen en cada moment, ja que això els ajudarà a orientar-se en un futur.

Per acabar amb el temps, cal fer esment al temps relatiu. És a dir, el temps pot ser objectiu quan parlem de temps històric com ara dades o fets o esdeveniments, però podem parlar de una estona llarga o curta? Mitja hora que per a un ha estat curta i per a un altre llarga?Sí, el temps pot ser subjectiu, segons com el passis transcorrerà més ràpid o menys. Amb els infants podem posar un rellotge a l’aula i anar mirant-lo per diferenciar aquests dos tipus de temps i la manera que ells tenen de vivenciar-lo i que ens expliquin com ho senten.

Finalitzant amb l’espai i com treballar-lo amb els infants, podem recalcar la importància de fer-ho a partir del seu cos i aquest serà la primera referència a la geografia i sistema bàsic de coordenades. Nosaltres sabem que conèixer el seu cos és el primer pas a l’autoconcepte i que sense aquest no són capaços de interioritzar conceptes com a dalt, a baix, esquerra, dreta... (ja que parteixen del que fan, com a primera etapa del egocentrisme) això després els facilitarà abstraure-ho als punts cardinals. Per tant la orientació espacial es pot treballar amb els nens i nenes un cop tenen interioritzat el coneixement d’el seu cos, ja que si fem servir el seu cos com a referència ho trobaran més significatiu.

L'últim que hem estat comentant és l’origen d’algunes paraules que fem servir en el nostre vocabulari del dia a dia, que si ens dediquéssim a buscar el seu origen comprendríem el perquè de com anomenem aquestes coses i perquè el temps les ha fet transformar-se fins al que són avui. Per exemple Àfrica prové del terme Aphros; Espanya de passos... És molt interessant saber l’etimologia de les paraules per conèixer una mica més d’on som i d’on venim, i per aprendre que el què serem l’hem de construir nosaltres mica en mica.

Preguntes que m’han sorgit?
A vegades et preguntes si els infants entendran les respostes a preguntes complicades que de vegades et fan, o si només fan la pregunta perquè ho han sentit d’algú o de la televisió i senten curiositat, però no entendran la resposta.
És senzill, hem de tenir un bagatge cultural molt ampli per poder respondre’ls de la millor manera possible perquè segur que el que els hi diem potser ara no ho acaben d’entendre, però quan vagin ampliant els seus coneixements i recordin aquesta resposta, en algun moment se’ls hi encendrà una llumeta que digui que allò que se’ls inconscientment ens agrairan que els haguem donat una resposta intel·ligent i correcta, perquè d’aquí entendran que els respectem i no els menyspreem.

Puc ampliar alguna idea?
M’ha agradat treballar Kronos i Kairos, i la seva aplicació a l’aula, ja que, m’ha ajudat a entendre una mica més com es poden portar aquests continguts a l’aula fer-los més interessants. La mitologia és un tema que explicat com a conte sempre crida molt l’atenció dels infants i inclús dels adults.
M’hauria agradat treballar aquests aspectes una mica més, ja que són interessants i alhora funcionals per a nosaltres.

Treballem el Currículum. Medi Social.

Quants cops hem donat un cop d'ull al currículum i ens hem adonat que hi ha coses que no hi apareixen però que fem constantment. Llavors ens fem una pregunta...

...Quants currículums mobilitza un mestre a l'hora de treballar a l'aula amb els infants?

No només el currículum oficial, sinó que a més, es treballa el currículum ocult (on està la cosmovisió del centre, formes d'actuar, valors...) i el currículum pràctic (a on es treballen els models, les idees creatives, els recursos...).

Per tant, quan la mestra duu a terme una activitat a l’aula ho està fent inconscientment relacionant-lo amb els tres currículum alhora. Això és molt important, ja que una bona educadora ho ha de fer i a més, saber treure’n el màxim profit.

Per exemple, si haguéssim de fer la gimcana adaptada a Educació Infantil i amb valors relacionats amb el medi social, hauríem de tenir sempre present el currículum i adaptar-ho a les nostres necessitats, sempre tenint en compte el sentit de la funcionalitat per tal que els nens/es s’interessin més i ho interioritzin millor per tal d’aplicar-ho a les seves estructures cognitives i crear noves experiències i aprenentatges que podran aprofitar en el seu futur.

Hi ha moltes formes d’interpretar la realitat, això a l’hora de dur a la pràctica el currículum ens és molt útil, ja que, el currículum al no estar del tot complert, es deixa moltes coses que ocorren al dia a dia i que interessen als infants i per això la nostra tasca també és ampliar el currículum obert i fer-lo nostre, adaptant-lo als nostres interessos i als dels propis infants.

Hi ha una teoria que s’anomena Teoria de la Complexitat del s.XXI que afirma que ningú té la raó absoluta, sinó que el que importa són els punts de vista. I això és el que fem nosaltres amb el currículum, mirar-lo des d’allà on nosaltres creiem que ens farà més servei a la nostra realitat.

Si relacionem tot lo anterior amb els infants, veiem que a l’edat de 0-6 anys els infants tenen unes teories molt “holístiques”, que sovint no lliguen amb les teories científiques. Els infants són petits genis i nosaltres les mestres hem d’estar a la seva alçada i fer i crear activitats que estimulin al màxim les seves capacitats.

Un exemple d’aquestes teories holistiques: L’infant veu un plat blau amb farina com una metàfora de la lluna en un cel blau en plena nit. L’infant ha conceptualitzat el plat amb farina i n’ha fet una abstracció.

Per últim, també creiem que és molt important treballar els valors a EI com ara el respecte, la corresponsabilitat... Els valors en sí. Aquests són els que faran que els infants siguin fermes, segurs i es formin una autoimatge ferma i plena d’autoestima.

No te'n oblidis, EL CURRÍCULUM FES-LO TEU!!!

La descoberta del entorn a EI. Treballem el currículum

Avui hem vist a la classe com treballar el medi a l’educació infantil, treballant a partir dels continguts i objectius del currículum.

Hem vist també que una de les grans oportunitats que ens dona el fet de treballar el medi a EI, és desenvolupar les capacitats dels infants. El currículum es refereix a aquestes de cara als infants en com poden aprendre i ser cada vegada més autònoms, com aprenen a pensar i a comunicar-se, que tinguin iniciativa i descobreixin alhora que aprenen a conviure i habitar al món. I també hem vist en el currículum que referent al medi natural ens recalca una àmbits temàtics de treball com són. L’àmbit dels materials, el de la vida i el del moviment. A partir d’aquí com a mestres, podem extreure i desenvolupar tota la nostra feina, de cercar informació i d’ampliar les parts que creiem que falten al currículum fent-lo nostre, i fent-lo més significatiu pels infants.

Per això, també s’han fet referència a altres continguts com les maneres de fer, tant als processos com a les tècniques; les maneres de parlar, tant la interacció a l’aula com l’ús de les TIC, que ens ajudaran en la nostra tasca.

Això sí, no hem d’oblidar que tot i que estem treballant en l’àrea de medi, hi ha coses que es treballen transversalment i que a vegades treballant medi també treballem moltes altres coses i això també ho hem de valorar i no apartar-ho en cap moment ja que és molt enriquidor tant per nosaltres com per als nostres infants.

Quan treballem una activitat sempre hem de pensar en quina ha de ser la nostra actitud com a mestres i el nostre paper alhora de desenvolupar-la. Però el més important és veure que es desenvolupa quan es treballen diverses activitats. Nosaltres per exemple ens hem centrar en les activitats que varem treballar durant la gimcana i les hem analitzades a través del currículum en diversos aspectes com ara: quines capacitats es treballen, quins àmbits temàtics del medi apareixen, quins fenòmens del món natural, els conceptes claus que hi surten i per últim els llenguatges que es potencien.

Tot això fa que reflexionem sobre l’activitat i ens adonem que realment és significativa pels infants i que a més es treballen els continguts del currículum que molts cops pensem que és tan aliè a nosaltres però que en el fons és la base de la nostra feina, i al que ens referim cada cop que fem alguna cosa a l’aula, a vegades ni tant sols surt al currículum oficial, però no oblidem que existeixen altres tipus de currículum a on estan totes aquestes coses i el més important, la nostra feina és saber adaptar-ho tot a les necessitats i interessos dels infants.

A part d'axò, la nostra tasca, encara que de vegades ens costi, és deixar fer, ajudar però deixar fer. Depèn de la nostra actitud que els infants es desenvolpin d'una manera o una altra, el nostre paper és clau i no ho hem d'oblidar. Som nosaltres les que portem aquest currículum a les aules i les que ens importa que aquests infants creixin i aprenguin i es desenvolupin de la millor manera possible.

hem d'aconseguir que els infants experimentin i vivencin amb i en el medi, per tal que se'ls faci seus i no ho vegin com una cosa extranya ni aliena a ells, sinó que l'hem de cuidar perquè gràcies al entorn podem viure on vivim i gaudir com ho fem.

Idees que m'han sorgit:

Visitant diverses webs d'escoles i veient les diferents propostes penso que els PROJECTES són una de les millors maneres per treballar les diferents àrees, ja que se'n treballen moltes alhora que et pots centrar per exemple en el medi natural, i aprofitar la ocasió per fer una sortida, experimentar, etc.

Mireu aquesta adreça d'interès, és un centre de recursos pedagògics de Sant Celoni:

http://www.xtec.es/crp-santceloni/recursos/educacio_infantil.htm Hi ha una part del medi força interessant.

M'ha sobtat trobar aquesta imatge, ja que és l'escola EBM Londres de Barcelona, i vaig fer-hi pràctiques fa tres anys i he reconegut a la mestra que va estar amb mi a l'aula i m'ha fet il·lusió, a part de veure com experimenten o escolten els infants en un projecte que s'estaba realitzant.

L'Autònoma, una deixalleria?

Després de la festa major de la UAB, la nostra sorpresa va ser immediata en veure en quin estat havia quedat el campus...

VERGONYA!

Quins valors es suposa que estem aprenent, què se suposa que som? Com pot ser que siguem tan poc empàtics, que no pensem en qui haurà de recollir això a l'endemà?!

Precisament aquest dia teníem una conferència sobre sostenibilitat... ens ha vingut perfecte pel cas. Quina mena de sostenibilitat s'està promovent quan veiem aquesta quantitat tan gran de rebuig? Què se'n farà d'aquest rebuig?

Alteritat? Què és això? precisament el que aquesta gent no ha practicat, ja que l'alteritat és el sentiment de comunitat, de preocupar-se per la resta, del què passarà si jo...? quines conseqüències tindran els meus actes?
On han anat els valors d'aquesta gent, és què no podem mantenir-los quan estem de festa, de gresca? Ens oblidem de tothom i ens convertim en egoistes tan ràpidament que fa por i tot, perquè això comporta conseqüències... i són nefastes...

Això em recorda que la societat d'avui en dia, cada cop més, viu en una realitat líquida, és a dir, la del aquí i ara. Aquesta societat no té en compte ni el passat ni el futur, només el que fa en aquell moment, i això és molt perjudicial tant per la resta de persones com pel nostre planeta que en sofreix les conseqüències.
Un altre problema és el vincle de sentir-se part d'una comunitat... s'ha perdut molt, amb les noves societats, ja no es forma part d'una comunitat en concret de la qual un sent que en forma part de manera vinculant i amb uns llaços força enraigats, sinó que se'n entra i surt de diverses comunitats quan un vol, sense sentir-se massa vinculada a cap.

La nostra tasca com a educadores, d’educació infantil és canviar aquests valors individualistes i aconseguir una societat on predomini l’alteritat. En general el que ha passat a la universitat comporta un gran debat i fa pensar en com es podrien evitar aquestes situacions; i sobre tot com s'hauria de treballar els valors des de l’educació infantil, perquè els més petits seran la societat del futur i nosaltres hem de canviar, però si ells creixen respectant i amb uns grans valors forjats i una gran inteligència emocional, ja tindrem molt guanyat, i més que nosaltres, el nostre planeta al qual tant mal estem fent.

I per últim, durant la classe s'ha parlat del temps històric i l'espai geogràfic. Aquest últim fa referència als limits i a la pròpia identitat de les persones, i això està molt relacionat amb la nostra tasca com a mestres, ja que, és en l'educació infantil on els limits tenen major importància i a on gràcies a aquests l'infant pot formar la seva pròpia identitat amb més valors i més fermesa.

Aquesta classe ens ha servit molt per adonar-nos de la importància dels valors i sobre tot de la nostra tasca tant com a persones com educadores per poder inculcar i difundir això tant als nostres infants, als que estiguin al nostre voltant i a nosaltres mateixes, perquè les persones no deixen mai d'aprendre i mai és tard per corregir els errors que ens fan més forts i més savis.

Aplicació a l'EI:

Hem de ser conscients com a mestres que vivim en una societat que genera molts residus de molts tipus i hem d’analitzar-ho i transportar-ho a les aules de manera que nosaltres i els nostres infants generin menys residus i així interioritzin que lo realment important no és reciclar, sinó la creació de residus.

"Trencar barreres per avançar cap a la sostenibilitat!"

Aquesta reflexió està basada sobre tot, en la conferència de la Sra. Rosa M. Tarín, que ens va visitar a la UAB el passat 11.11.11.

Per poder avançar cap a la sostenibilitat, hem de tenir clara una cosa, hem de començar per l’educació i canviar la cultura d'escola, ja que aquesta és la base de la societat, una societat enriquida i culta és capaç de preocupar-se pel medi ambient i és per això que aquesta educació ha de començar per: “Capacitar les persones per a l’acció conscient, tant individual com col·lectiva en favor de la sostenibilitat”. L'escola ha de començar per participar en activitats i projectes sostenibles, adaptar el currículum i implicar-se amb l'entorn, és a dir, fer que els infants s'hi relacionin i visquin amb l'entorn.

Cada infant ha de descobrir i valorar el valor que té el medi al seu voltant i en la seva vida, experimentant, pensant, acoplant-ho al seu esquema cognitiu... i és per això que ha de lluitar per mantenir-ho, però per aconseguir això, mestres i comunitats han de lluitar per ha promoure aquesta educació, per fer que això sigui inherent a la nostra cultura i no un més a més. La sostenibilitat s'ha de viure.

Per aconseguir-ho, els mestres hem de promoure espais d'interacció en els quals l'infant sigui capaç de conviure, de tenir un espai de benestar, de comunicar-se, d'interessar-se (per a la qual cosa ens hem d'esforçar, per crear espais que despertin la curiositat en l'infant i alhora el facin descobrir), és a dir, buscar, recercar el que els ha motivat i cridat l'atenció. Així completem el cercle del qual parlàvem.

Els recursos són importants, però més important és la dedicació del mestre que ho duu a terme i acompanya als infants en el seu aprenentatge i els dona temps i espais per a crèixer i desenvolupar-se.

Un exemple molt clar, d'una escola eficient, és la que se'n adona que l'important no és reciclar sinó escollir bé els recursos a utilitzar i malgastar el menys possible, ja que si en un inici malgastem menys, el rebuig final serà menys i per tant no hi haurà tant que reciclar i haurem guanyat molt estalvi i eficiencia dels recursos pel camí.

I torno a recalcar, la importància de començar aquesta educació des de els més petits, i sobre tot, a partir d'una escola i un equip docent conscienciat i involucrat en la sosteniblitat del planeta.

Web d'interès:

Una pàgina web d'interès és la següent: Fundación Vida Sostenible

En aquesta apaereix la història de la creació de l'Agenda 21 "las Agendas 21 Escolares persiguen la participación de la comunidad, su concienciación y la consecución de los objetivos de sostenibilidad". També recull d'altres programes, els recursos dels que disposen, els centres col·laboradors... és una pàgina web bastant relacionada amb el que s'ha treballat en aquesta sessió, a més de ser força interessant.

Un altra exemple, és una de les escoles que es van citar durant la conferència, que treballa l'hort a l'escola com a camí cap a la sosteniblitat i forma part de la xarxa XTEC:

CRP Sant Cugat

14.10.2011 EXPLIQUEM UN CONTE!

Escolteu!Que tinc banyes? A veure qui té banyes com jo? Que sóc? Un corgol? (Guau, com en un segon ha captat la nostra atenció, tothom la mira i n'està a l'expectativa, quina classe més diferent! Això, m'agrada!) Seguidament comença la emoció! Com s'arrosega el cargol! Quin fart de suar pujant la muntanya... I de sobte es troba la formiga i la marieta que l'acompanyaran en el seu camí... fins que... de sobte comença a ploure! Serà capaç el cargol de deixar refugiar-se a la seva closca, a la seva casa als seus companys de viatge? Deixarà que la marieta i la formiga s'hi refugiin de la pluja a dins de casa seva?

...

Sí!Quina generositat la del cargol, que bondadós i generós aquest cargol!

Reflexió:
M'ha sobtat pensar que al principi la classe no tenia res a veure amb socials, però poc a poc a mida que analitzabem com s'ha explicat el conte m'he adonat que té molta relació amb el que estem treballant el que passa és que al no ser una classe teorica encara ens costa adaptar-nos (són molts anys amb aquest tipus d'impartició). A la classe s'ha promogut l'escolta activa, els llenguatges i la comunicació --> Això vol dir que hi ha VALOR SOCIAL, és a dir, que hem aconseguit traslladar a l'alumnat ( o en aquest cas a nosaltres) l'empatia, la relació amb els companys, ... I de tot això n'hem tret una reflexió i això és importantissim.
En definitiva, ha estat una sessió molt rica per al meu aprenentatge i trobo que classes així fan falta, primer submergir-nos en la pràctica i a partir d'aquesta treballar-ne el contingut, per que així estem molt més implicats i resulta molt més significatiu!

Dubtes que m'han sorgit:
Podré captar l'atenció dels nens i nenes d'aquesta manera? M'encantaria poder deixar-los bocabadats i que els emocioni com a mi construir amb ells els nostre coneixement i enriquir-nos mutuament.

Imatge per reflexionar:

Mireu els infants, com escolten bocabadats! És increible, aquí hi ha cohesió, il·lusió, empatía, també respecte pels companys i pel qui explica aquest conte que sembla tan meravellós! Perquè molts hem perdut aquesta facultat d'explicar contes! Hauríem de ser experts en explicar històries meravelloses, perquè quan creixem deixem de viure i explicar aquestes coses...? Saber explicar una bona història i crear l'àmbient és fonamental, però sembla ser que quan creixem ja no ens cal... Ho hem de corregir i no hem de deixar de ser creatius!

A més, el fet d'explicar contes i històries fa que els infants també descobreixin, hem de saber captar el seu interés i alhora promoure la descoberta per a què no es desconectin de la història i aixó alhora enriqueixin els seus aprenentatges!!

14.10.2011 - DEMANEM UN DESIG PER PROTEGIR LA TERRA

A la classe d'avui hem hagut de pensar un desig per protegir la Terra... Jo, he pensat, que m'agradaria que tot el mal que li fem a la Terra es regenerés de seguida, de manera que ni ella sofris ni nosaltres ens quedessim sense recursos naturals... però sé que és un desig egoista i que el que es tracta es de que la societat del món aprengui a respectar-la, a la Terra.

I per a que la societat la respecti, hem de començar inculcant-lo als infants, a transmetre-ho desde una escola sostenible, per un món més sostenible.

Avui, també he descobert una cosa nova, hi ha un document que s'ha escrit per tal de donar un tomb a la vida de la humanitat, perquè ens trobem en un camí sense sortida, hem malgastat els recursos de la Terra i els hem sobreexplotat i és per a això que es va crear el document que s'anomena "La carta a la Terra" a on es recullen una sèrie de principis a seguir per tal de salvar-la i fer que estable per les generacions futures.

Preguntes que hem plantejo?
Es possible a hores d'ara salvar la Terra? Hi ha teroíes que afirmen que fem el que fem, ja no hi ha res a fer.
Trobo que els nens han de viure amb la natura i fer-la seva, sinó no la interioritzaran i no se la prendran seriosament, i pasarà que quan creixin deixaran que perdi valor i l'explotaran com fan la majoria dels adults.
Hem d'actuar molt bé i fer una acció educativa important per tal que això incideixi en les seves vides i així les generacions que vinguin tinguin més cura de la seva casa, que és la Terra.

Tots hem de treballar junts (família, escola, altres escoles, comunitats, societat...) per un món més sostenible. Per separat no s'aconsegueix res, hem de treballar plegats.

I que és més senzill que començar per fer del pati de l'escola un lloc a on podem gaudir de la biodiversitat ( i no un simple terra fet de ciment). Els nostres infants han de començar per viure la sostenibilitat desde la seva vida quotidiana, des de casa, l'escola... i no només quan fan una excursió al bosc, perquè llavors no la senten seva sinó qe senten la natura com una cosa que és aliena a ells, com una cosa que es visita però que no els importa.

Imatge per a reflexionar?

Mai millor expressat! La Terra està a les nostres mans, forma part de les nostres vides, cuidem-la! Ja que ella ens dona tot el que necessitem sense demanar res a canvi... fem un pensament i actuem per ella!!!