jueves, 22 de septiembre de 2011

16.9.2011 - Primera classe de didàctica del medi natural

Durant la classe d'avui hem fet una activitat grupal a on hem compartit les nostres experiències i alhora hem pensat com seria el nostre futur com a mestres.

El que hem fet primer ha estat pensar 3 paraules que descriguessin el nostre record de treballar el medi natural de petites... ha sortit una llista enorme entre totes de coses com ara... El jardí, sortides al camp, experimentació, respecte, curiositat, olors, diversió, tenir cura, llibertat, sostenibilitat, estacions, granja, descoberta, observació, bosc...

Un cop fet això em pensat que ens agradaria treballar amb els infants si tingussim la oportunitat, cadascú ha posat el que ha volgut. A mí, m'agradaria treballar en una escola on el pati fos de sorra i hagués natura i poder tenir un hort a on els nens aprenguessin, pogussin experimentar, relacionar, gaudir, i fer una unitat didàctica d'això i després relacionar-ho amb tota la resta de àreas, competències alhora que també treballariem la resolució de conflictes, etc.


I per acabar la classe en grups hem escollit 5 paraules relacionades amb el medi natural que haviem treballat de petits i després les hem hagut de classificar en diversos grups:

- Maneres de sentir: llibertat, gaudir, amor, descoberta, respecte, valors, motivació, interès...
- Maneres d'actuar: experimentació, activitats, sortides, tenir cura...
- Maneres de pensar: observar, reflexionar, esperit crític, conèixer les possibilitats...
- Maneres de col·laborar: compartir, cooperar...
- Maneres de comunicar: diàleg, vincle amb el medi, comparar vivències...

Després de fer això, hem reflexionat una mica sobre el resultat obtingut:
- El treball amb l'infant d'EI amb el medi passa per ACTUAR.
- Què passa amb tot el que representa la COMUNICACIÓ? A EI la comunicació és molt important, i en molts llenguatges diferents, comunicant --> CONSTRUIM.
- Hem de lligar els sentiments, pensar i comunicar amb les formes d'actuar.
- S'ha de construir SIGNIFICAT sobre l'infant. Si no hi ha significat no es pot actuar sobre el nen/a.

Preguntes que ens fem:
- Quin és el paper de la comunicació amb el treball al medi?

16.9.2011 - Primera classe sobre didàctica del medi social

La classe de socials de divendres passat va ser amena i entretinguda, per començar la classe l’Antoni s’ha presentat i ens ha explicat la història de la seva vida professional (fent menció a moltes coses que havíem estudiat l’any anterior en història de la educació, com ara l’escola de mestres) i ha acabat parlant de la necessitat, com a mestres, d’estar permanentment al dia. I que com a mestre que ha estat de totes les etapes, ha arribat a la conclusió que la clau als problemes dels infants de primària i secundària rau en l’educació infantil, i ha citat que infantil requereix:

- Molt més canvi permanent

- Més esforç

- Més capacitat d’innovació

- Més capacitat de pensar permanentment quina és la seva feina allà dintre.

Més tard, la magistral, ha estat més interactuada gràcies a unes imatges que ens han fet pensar bastant sobre l’actualitat i el món en el que vivim.

La primera imatge eren unes xarxes que venien a referir-nos els lligams que ens uneixen actualment amb tot, tots estem lligats d’una manera o d’una altre (economies, mercats, relacions, persones...) ara ho tenim molt més fàcil per accedir a tot, però s’ha tornat més difícil la opció de destriar el que no és important o el que no interessa, i seleccionar allò que realment busquem o necessitem.

La segona imatge era un dibuix del món. Com el representem el món? Com el veiem? Com el pensem? Cadascú té la seva manera de fer-ho, de pensar en com el veu, la imatge del món serà completament diferent segons qui la pensi, la dibuixi...

La tercera imatge era una granota, com ningú no sabíem que era ens ha passat un power amb la metàfora de la granota, que ve a dir-nos, que com hem anat deixant que el dia a dia anés passant i conformant-nos amb el que passava en el nostre voltant, ara som tolerants amb qualsevol cosa que ens fan sense adonar-nos que temps enrere no ho hauríem acceptat, o no et creuries que poguessin passar. La societat d’avui n’és un clar exemple. Però tot això pot començar a frenar-se ensenyant als nostres infants a dir No.

Si voleu veure aquesta història cliqueu aquí:


La quarta imatge ens reflexa diferents rellotges, marcadors del temps... en aquesta no hem tingut temps de meditar massa però es refereix als diferents tipus de temps que tenim al nostre món, tot i que tots ens indiquen el pas del temps d’una manera o d’una altra:

- Temps personal: són les interaccions amb el que ens rodeja.

- Temps social: tots el que s’ha creat per poder viure en la nostra societat (estacions, calendaris, dies, hores...)

- Temps històric: la història que ens precedeix que marca moltes de les accions presents i futures.

I per últim, la cinquena i última imatge d’aquesta sessió, l’espai. A on també en trobem diferents tipus:

- L’espai viscut

- L’espai percebut

- L’espai representat

Reflexió:

Trobo que la metodologia de les classes és molt amena, m’ha fet pensar, m’ha suscitat preguntes i ha fet que veies les coses des de un altre punt de vista o que ampliés la informació que tenia.

Per exemple les xarxes, no només parlem d’Internet i de les xarxes socials sinó d’economies, mercats, relacions... Quan vaig veure xarxes, vaig pensar directament en xarxes socials (la qual cosa no m’acaba de convèncer, trobo que és un pas de gegant però alhora un pas enrere en les relacions de tu a tu. I penso que ens fa tornar-nos m

és hipòcrites i més distants, però tan sols és la meva opinió i també sé que té molts avantatges per una altra banda).

Genial! La metàfora de la granota, penso que és

genial per descriure la situació en la que es troba la nostra societat actualment, ha estat genial.

I el món, quin dibuix més meravellós, segurament molta gent dibuixaria el globus terraqui, però si aprofundim, podrien ser tants els dibuixos que descrivissin el món millor que el globus terraqui... El món implica tot el que en ell trobem, no

només la part física, no? Però sembla ser que a vegades ens costa imaginar o crear més enllà, pot ser és més fàcil veure-ho així, és menys complicat, no?

Preguntes que m’ha suscitat:

Hem perdut la capacitat de lluita, de unió entre les

persones? Com es recupera aquest esperit de mirar pels altres i no només per nosaltres en aquesta societat tant egoista?

Som incapaços de sentir empatia per lo que no es

troba a prop? Ens han insensibilitzat tant que no ens afecta ni veure sang per la televisió, ni anar al cine a veure una peli “gore”, perquè?

Què és el temps per nosaltres? L’aprofitem? Sabem

el que és?


Una imatge que m'ha fet reflexionar:

El temps no només està per mirar com passa!

miércoles, 21 de septiembre de 2011

Presentacó de l'assignatura: La panera dels tresors

Avui a la classe han portat una panera dels tresors, i, sabeu que hi havia a dintre? Doncs hi havia moltes ulleres de formes diferents amb vidres de colors diferents, per poder veure les coses i poder dir el que més t'agraden o et recorden d'elles, perquè aquestes ulleres són com màgiques!

L'Antoni a la panera hi ha posat les nines de la seva filla: la Clara i la Xineta. Les nines, diu, que són com la seva filla, que ens parlen d'un món globalitzat a on hi ha gent d'arreu del món. De sobte, diu que un dia, la seva filla li va portar una joguina amb un tó bèlic, però la nena li diu que és una joguina de Xiapas. Ens fa pensar. La joguina pot presentar diferents connotacions: o bé la realitat d'un altre món o bé un joc innocent a on la seva filla no havia vist la part negativa d'aquesta joguina.
Aquest és el tresor del Antoni.

En canvi, la Mariona, l'altra mestra, es posa les ulleres màgiques i diu que amb ella no li sembla res d'això, veu unes nines molt maques amb uns ulls enormes, molt dolces i molt divertides. Llavors, de sobte, ens revela el seu secret, el seu tresor: una carbassa. Però la veritat, és que la Mariona no sabia que fer amb aquella carbassa, llavors va pensar... I si li deixo algunes ulleres màgiques a algú per que em digui que puc fer amb aquesta carbassa... I això va fer.
Però, sabeu que va passar? No li acabava de convèncer cap cosa i en canviar d'ulleres se li va acudir: -Ja, sé! Faré una sopa com les que em feia la meva àvia de carbassa, m'ha fet enrecordar-me'n i m'ha encantat la idea!


"Moraleja": no és veu de colors a través de les ulleres sinó que veiem les coses com volem. Aquest és el joc de les disciplines, són les ulleres culturals. Ningú es mira igual, ni se sent igual, per tant cada persona que es posi les ulleres veurà les coses des de perspectives completament diferents.