Avui a la classe han portat una panera dels tresors, i, sabeu que hi havia a dintre? Doncs hi havia moltes ulleres de formes diferents amb vidres de colors diferents, per poder veure les coses i poder dir el que més t'agraden o et recorden d'elles, perquè aquestes ulleres són com màgiques!
L'Antoni a la panera hi ha posat les nines de la seva filla: la Clara i la Xineta. Les nines, diu, que són com la seva filla, que ens parlen d'un món globalitzat a on hi ha gent d'arreu del món. De sobte, diu que un dia, la seva filla li va portar una joguina amb un tó bèlic, però la nena li diu que és una joguina de Xiapas. Ens fa pensar. La joguina pot presentar diferents connotacions: o bé la realitat d'un altre món o bé un joc innocent a on la seva filla no havia vist la part negativa d'aquesta joguina.
L'Antoni a la panera hi ha posat les nines de la seva filla: la Clara i la Xineta. Les nines, diu, que són com la seva filla, que ens parlen d'un món globalitzat a on hi ha gent d'arreu del món. De sobte, diu que un dia, la seva filla li va portar una joguina amb un tó bèlic, però la nena li diu que és una joguina de Xiapas. Ens fa pensar. La joguina pot presentar diferents connotacions: o bé la realitat d'un altre món o bé un joc innocent a on la seva filla no havia vist la part negativa d'aquesta joguina.
Aquest és el tresor del Antoni.
En canvi, la Mariona, l'altra mestra, es posa les ulleres màgiques i diu que amb ella no li sembla res d'això, veu unes nines molt maques amb uns ulls enormes, molt dolces i molt divertides. Llavors, de sobte, ens revela el seu secret, el seu tresor: una carbassa. Però la veritat, és que la Mariona no sabia que fer amb aquella carbassa, llavors va pensar... I si li deixo algunes ulleres màgiques a algú per que em digui que puc fer amb aquesta carbassa... I això va fer.
Però, sabeu que va passar? No li acabava de convèncer cap cosa i en canviar d'ulleres se li va acudir: -Ja, sé! Faré una sopa com les que em feia la meva àvia de carbassa, m'ha fet enrecordar-me'n i m'ha encantat la idea!
"Moraleja": no és veu de colors a través de les ulleres sinó que veiem les coses com volem. Aquest és el joc de les disciplines, són les ulleres culturals. Ningú es mira igual, ni se sent igual, per tant cada persona que es posi les ulleres veurà les coses des de perspectives completament diferents.
En canvi, la Mariona, l'altra mestra, es posa les ulleres màgiques i diu que amb ella no li sembla res d'això, veu unes nines molt maques amb uns ulls enormes, molt dolces i molt divertides. Llavors, de sobte, ens revela el seu secret, el seu tresor: una carbassa. Però la veritat, és que la Mariona no sabia que fer amb aquella carbassa, llavors va pensar... I si li deixo algunes ulleres màgiques a algú per que em digui que puc fer amb aquesta carbassa... I això va fer.Però, sabeu que va passar? No li acabava de convèncer cap cosa i en canviar d'ulleres se li va acudir: -Ja, sé! Faré una sopa com les que em feia la meva àvia de carbassa, m'ha fet enrecordar-me'n i m'ha encantat la idea!
"Moraleja": no és veu de colors a través de les ulleres sinó que veiem les coses com volem. Aquest és el joc de les disciplines, són les ulleres culturals. Ningú es mira igual, ni se sent igual, per tant cada persona que es posi les ulleres veurà les coses des de perspectives completament diferents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario